El comiat

I com que res és infinit el viatge arribava al seu final.
Tancant el cercle, vam tornar a Perth, des d’on vam visitar les dues últimes joies que ens quedaven, abans de tornar per on vam venir…

Adelaide

El camí seguia cap a la capital del Sud, Adelaide, on vam fer una “escala” d’un dia. Allà agafaríem el darrer avió intern, per tornar a Perth.
En quan a la ciutat, no és res més que això, una ciutat amb una arquitectura molt diàfana, en quan als carrers es refereix, i un reguitzell d’edificis d’estil victorià (ajuntament, mercats, galeries, etc), coronat amb un sistema tramviari d’aquells que tant m’agraden i algun que altre gratacel.

Fremantle (bis)

Com ja vaig dir en la segona entrada de les Cròniques Aussies, Fremantle va ser un inici i final de ruta, ja que la vam visitar en dos blocs, un al principi del viatge, i l’altre tot just al final.
En aquesta segona estada, al saber on anàvem i al tindre cotxe de lloguer, la visita va ser molt més profitosa.

Fremantle Market

El mercat de Fremantle, com el de moltes ciutats, és el típic emplaçament que va anar creixent a poc a poc al voltant de petites edificacions de planta baixa i magatzems, on després dels anys ha acabat essent una atracció turística més, però sense perdre la seva funcionalitat.
Val a dir que el gaudi del mercat va ser total, ja que a diferència de un mes en darrera, ja es notava que estàvem ben entrats a la primavera, doncs feia un dia de temperatures agradables i el bullici de gent era notable.

Vam tancar la visita de Fremantle tot dinant, novament al Kailis’ , que oferia un aspecte ben diferent de principis de mes.

Cottesloe

Tot just al nord de Fremantle es troba Cottesloe, un altre veinat perifèric de Perth. Allà vam poder gaudir de la posta de sol sobre l’oceà Índic, i on vam sopar el darrer Seafood del viatge.
A priori el lloc no ofereix massa res, però la tranquil·litat i l’encant que desprèn, deu ser molt apreciat pels locals doncs a pesar que al capvespre encara hi feia fresca, la gent anava a la platja i els seus entorns a passar l’estona veient la posta, sopant un pícnic, o simplement llegint un llibre.

The Pinnacles i Cervantes

El darrer dia complet que ens quedava, el vam emplear per anar a Nambung, a 200km cap al nord de Perth, en una zona protegida anomenada els Pinacles i al poble de Cervantes.

The Pinnacles

Siutat a l’est de la ciutat de Cervantes, el desert dels Pinacles (The Pinnacles Desert), ha estat un lloc força desconegut fins fa 60 anys. Format per una acumulació calcària de closques de mol·luscs, en una era geològica anterior a la nostra, es van crear aquestes curioses formacions rocoses amb formes d’allò més vairades i pintoresques.

El parc és visitable i cal fer el recorregut amb cotxe. Val a dir que cal pagar una entrada, que com sempre va dedicada al manteniment, conservació i millora de les instal·lacions.
Nosaltres vam visitar-la per recomanació del Miquel Àngel i va ser un absolut encert.

Cervantes

Al costat del Parc de Nambung, on està el desert dels Pinacles, hi ha una de les 3 ciutats del Món homònimes del cèlebre autor del Quixot.
El principal atractiu de la ciutat és que cada carrer, plaça o travessia té nom d’una província, capital o comunitat autònoma de l’estat espanyol.
Sense donar-nos aires, Catalunya tenia tot un parc dedicat…

Aquell dia vam poder gaudir també de la darrera posta de sol del Desert australià.

I en essència, això va ser el nostre viatge d’un mes pel continent aussie…

Fi.