Kangaroo Island

I vet aquí el post estrella del viatge a Austràlia. Per uns animalistes com nosaltres, visitar una illa santuari d’animals com aquesta, va ser la cirereta del pastís del tour.
Tot i que ja era la darrera etapa important del viatge, ni en el millor dels nostres somnis, haguéssim imaginat un final tant bonic.

Dit això, aquest post, poques paraules puc utilitzar per descriure l’experiència, més que deixar-vos les imatges que vam anar prenent i com a molt una descripció quan calgui. Evidentment aquest serà un dels posts més austers que hagi publicat, però ja en tenia la idea des de bon principi.
Tanmateix, us deixo l’avís de torn…

Avís pels viatgers:

A Kangaroo Island només s’hi accedeix amb ferri de l’illa principal des de Cape Jervis. Els preus dels ferris -amb cotxe inclòs- no són especialment cars i, a diferència de Fraser Island, aquesta illa està degudament preparada pels cotxes turisme i cal dir que són imprescindibles, doncs fa aproximadament 150km de llarg i una mitja de 75km d’ample. Com deia, els preus ronden els 45€ pax i uns 90€ el cotxe, en els bitllets d’anada i tornada. Nosaltres vam comprar-los a la web de Sealink, operador local.

De cara a dormir, hi ha diferents hotels i pobles, tot i que pocs. Qualsevol us farà les delícies, ja que tot és molt acollidor i poc saturat.

Finalment, en quan a la visita d’espais d’interès natural, a la majoria s’ha de pagar un peatge o entrada, gairebé sempre simbòlics, i pensats per mantenir la fauna en llibertat i amb les màximes garanties. Cert és, però, que voltar la pròpia illa ja és un garant de veure la màxima exuberància salvatge.

Us deixo, doncs, amb la cronologia completa dels llocs visitats al llarg dels dos dies que hi vam ser.

Seal Bay

Es tracta d’una badia-santuari, on hi trobem una gran colònia de lleons marins australians, i que no és accessible al gran públic, essent només visitable a través de les passarel·les adaptades que queden a uns 20 o 30m de la costa. Si hom vol veure’ls a peu de platja, cal pagar un extra i es fa amb un guia i en reduïts grups.

On the road

De fet, com ja he dit, el sol fet de moure’s per les carreteres de l’illa ja és un espectacle en sí i, com a continuació del tour fotogràfic, crec que és bon moment per compartir algunes de les millors imatges captades quan anàvem d’un lloc a l’altre.

Admirals Arch

A la part situada a l’extrem sud-oest de l’illa, torbem aquesta espectacular formació rocosa, coronada per un far i acompanyada per la inestimable companyia d’una colònia permanent de llops marins de Nova Zelanda (aquests en completa llibertat, en el sentit que no es tracta d’un centre de recuperació ni d’estudi com a Seal Bay, ja que a diferència dels lleons marins australians, els llops marins de Nova Zelanda no corren perill d’extinció).

Hanson Bay Wildlife Sanctuary

Aquest lloc ofereix un seguit de serveis que van des d’allotjament, fins a visites guiades per l’àrea del santuari de vida salvatge i restauració. Aquí es fa una important tasca de protecció de coales, actualment amenaçats i gairebé en perill d’extinció, degut, ja no tant a la mà directe de l’ésser humà, sinó a un dany col·lateral d’aquest, els gats salvatges i les guilles, animals portats pels anglesos fa 300 anys i depredadors del petit marsupial. A part, hi ha una colonia permanent de cangurs grisos, oques cendroses, wallabies i equindes.

Cape Willoughby Lightstation

A la part més oriental de l’illa, vam visitar un antic far que servia per orientar les naus que venien de l’illa principal. Convertida ara en un petit museu, que per un preu simbòlic val la pena de visitar.

 

I com que una imatge val més que mil paraules, aquest és el resum del que vam visitar a Kangaroo Island, un destí molt preuat pels propis aussies i que nosaltres no vam voler deixar-nos perdre, i que en realitat, mai m’ho hagués perdonat. No vull valorar el millor i pitjor del viatge, però K.I. va ser per mi, juntament amb Kakadú National Park, els llocs que més emocions em van produïr.

I aquest és el penúltim post de la saga del país de les antípodes… La darrera etapa va ser una escala a Adelaide per tornar a Perth, d’on partiríem cap a Barcelona de nou…

Acabarà…