La intensitat de l’Havana

Novament, i com marca la tradició a casa, any parell, any de viatjar lluny… Realment no ho tenim per sistema, però casualment els darrers anys ha sigut així.
Aquest cop però, tot i haver anat lluny, el viatge ha estat força curt, ja que no gaudíem de més temps.
Com es pot intuir pel títol, aquest any hem visitat la exasperant, però imprescindible Cuba!

Per posar-nos en solfa, sobre Cuba, a grans trets, no cal dir molt ja que tots ho coneixem lleugerament, ex-colonia espanyola, país caribeny, illa tropical, platges d’arena blanca, mojitos i una gent molt intensa.
Són els tòpics, i són reals. Però com en tot gran viatge, hi ha d’haver aquell motiu diferencial que et porta a visitar un lloc, i el nostre era, eminentment socio-polític. No és que tinguem un interès especial per les polítiques dels Castro ni pel comunisme en general, però sí en com la gent d’allà està vivint aquests darrers anys del comunisme -o més aviat socialisme- de la revolució del 59, abans que abracin definitivament el capitalisme -cosa que ja està passant ràpidament-.

Resum de ruta i preparatius previs

El viatge va durar un total de 8 dies, els quals vam decidir repartir en grups de 2 dies, visitant la part central de l’illa, de nord a sud i d’est a oest, és a dir seguint les agulles del rellotge, iniciant (inevitablement) la ruta a l’Havana i acabant-la allà mateix.

Van ser:
2 dies a la capital
2 dies al Cayo Santa Maria (passant per la ciutat de Santa Clara)
2 dies a Trinidad
1 dia a Playa Larga (Bahia de Cochinos) passant per Cienfuegos i Playa Girón

I aquí uns adjunto el mapa:

Com a preparatius previs, Cuba no requereix de massa preparació, però sí que cal tindre en compte varies coses.

Avís pel viatgers:

Anar a Cuba no és especialment complicat, i més si tenim en compte que no tenim barreres lingüístiques. Però cal tindre en compte que viatgem a l’estranger, per més llaços culturals que tinguem.

Detalls a prepar:

Visat

Cal sí o sí un visat que és d’entrada i sortida. Allà hi figuren les dues dates, i qualsevol modificació ha de ser comunicada i validada per les autoritats del país. Fer el visat té un cost aproximat d’entre 20 i 30 euros i es pot fer en qualsevol agència de viatges, a l’aeroport José Martí de l’Havana mateix o per internet a través d’agències autoritzades. Nosaltres vam usar aquesta, OnlineTours.es i van ser molt ràpids i eficients -a més de ser dels més econòmics i d’oferir més serveis a la illa-.

Passaport

No cal dir que, com en la majoria de llocs, cal que el passaport estigui en vigor i no caduqui abans de 6 mesos.

Allotjament

Aquest és un dels punts guapos del tema. A Cuba hi ha molts hotels i resorts -aquests darrers a les zones de Cayos i a Varadero- i cases o pensions de persones individuals. Els hotels, són propietat de l’estat i tot el què allà destinem de diners, no repercuteix directament sobre les persones.
Les cases i pensions de la gent, són legals, amb regulació del govern, però amb benefici directe pels propietaris.
Les diferències de preu són notables, però el que us ha de fer decantar la balança, és que l’experiència de compartir espai amb els locals, no té preu.

Mobilitat, cotxe de lloguer la millor opció

Tot i que molts aventurers recomanen l’us de transport públic -taxis i bus- ho desaconsello ja que et redueix la llibertat sobiranament. Una opció és llogar cotxe, però cal fer-ho amb molta antelació ja que no abunden i només hi ha dues agencies de rent-a-car -les dues estatals-. El tema preu i assegurances no tenen misteri i no són especialment cars, podent sortir un cotxe petit i automàtic per uns 70€ al dia.
I les carreteres, realment no són tant dolentes com alguns diuen, però cal anar amb compte ja que allà la gent es mou en cavall, bicicleta i a peu, inclús per autopista…

Divisa

Nosaltres vam fer el canvi allà, ja que sortia molt millor. Cal tindre en compte que a dia d’avui (2018) tenen dues divises, la nacional -CUP o peso cubano- i la de canvi -CUC o peso convertible-, essent aquesta darrera la que ens pertoca. Té una equivalència de 1CUC=1USD. Un CUC són 24 CUP. Una estafa en tota regla que no ajuda gens al poble ras però que incentiva les arques de l’estat -en realitat els repercuteix tangencialment al poble ras-
No entraré en valoracions, però compte quan aneu a pagar…

Assegurança i salut

És obligatori portar assegurança de viatge, i si no se’n té, a l’aeroport te la tramiten ells amb la companyia nacional -a un cost/prestacions que no val la pena-.
Nosaltres vam fer l’assegurança amb Iatiseguros.com a través d’alguna de les moltes ofertes de descompte que es troben a la majoria de blogs de viatge.
El tema vacunes, prevenció, etc. no ha de ser un maldecap ja que la salut a aquell país és de les millors del món.

I dit això, el resum dels dos primers dies va ser el següent:

L’arribada

Si una cosa xoca quan arribes a l’aeroport internacional José Martí, és que és realment petit i caòtic al mateix temps… Els tràmits d’entrada al país són, per ser benèvols, al ritme del Carib… Una altre cosa xocant és que el control duaner el fan noies joves, vestides molt ajustades de roba i lleugeres. I a més, orgullosos que n’estan. Discrepo…
Al sortir al carrer, el primer que trobem és un batibull de gent brutal… Tots són taxistes… no paren d’acosar-te per portar-te on sigui… són realment intensos…

Nosaltres vam anar a fer canvi de divisa allà mateix -com que només hi ha un banc els preus dels CUC no varien respecte un altre lloc- i vam anar a recollir el cotxe per dirigir-nos cap a la capital, on ens esperava el nostre primer llogater de casa.

Voltant per La Habana Vieja

L’endemà de l’arribada el vam dedicar a fer bones les paraules del Miquel Àngel, carrer amunt, carrer avall, carrer amunt, carrer avall…

Des del monument dels 8 estudiants de medicina afusellats pel govern espanyol de finals del s.XIX, fins la concorreguda Calle Obispo, la Plaza de la Catedral i La Bodeguita del Medio -on la llegenda diu que van inventar el mojito a mitjans del s.XX- vam correr els carrers -amunt i avall-.

I com que la xafogor va fer mella, vam acabar per contractar una BiciTaxi amb guia. El nostre va ser el Yasniel, un jove emprenedor que espera algun dia poder viatjar també pel món, però que de moment es guanya uns pocs CUC enredant turistes cansats com nosaltres… En certa manera val la pena i costa poc… ara, et voldran oferir de tot els bicitaxistes… fins on us volgueu deixar enredar, ho decidiu vosaltres ja que teniu la darrera paraula.
La veritat és que ens va portar a prendre uns fantàstics mojitos i ho vam passar molt bé amb ell.

La ruta que et fan la solen fer amb criteri i amb explicacions, doncs realment la gent cubana és molt culte i coneixedors de la seva història.

_AUS1749
Estatua de l’heroi nacional José Martí, fill de militar valencià, va ser el qui va portar a terme la revolució de la guerra d’independència d’Espanya
_AUS1757
Com no, marcant paral·lelismes
_AUS1831
La casa de naixement de José Martí

Després de la volta vam dinar a un Paladar -restaurants equivalents a les cases d’hostes on pernoctar, és a dir negocis fora del jou de l’estat, però legals-.

Durant la tarda vam acabar de visitar llocs emblemàtics com el Capitoli, la Plaza de Armas i finalment, la posta de Sol al Malecón, el llarguíssim i llegendari passeig marítim de l’Havana.

_AUS1884
Posta de Sol al Malecón
_AUS1893
Contrast d’edificis ruinosos i vehicles dels anys 50 passant pel Malecón
_AUS1909
Vista general del Malecón

I aquesta va ser l’essència de la primera presa de contacte amb Cuba… Tot una experiència, la veritat.

Continuarà…