Melbourne

Un cop vam deixar Sydney, la gran metròpoli del continent, vam fer un salt cap a la segona ciutat més poblada del país, Melbourne. En aquest punt del viatge ja començàvem a encarar la recta final del tour, entrant així en el 22è dia.

La visita a Melbourne va ser un flash en el global del viatge, ja que hi vam estar una tarda i un matí en dos dies diferents, sacrificant-la un xic, però al cap d’avall era una escala per fer la darrera gran etapa en cotxe, la Great Ocean Road i Kangaroo Island.

La xarxa de tramvies més extensa del Món

Un dels atractius principals que ens oferia la ciutat, a part de la seva important història en el si d’Austràlia, és el fet que té la xarxa de tramvies més extensa del Món, i de les que tenen trens històrics en actiu (en el servei del dia a dia) més rellevants.
A pesar que només baixar de l’avió l’aigua ens va donar una “càlida” benvinguda, això no ens va aturar en la visita ferroviària.
Cal dir que aquesta visita ferroviària, també ajuda a fer que sigui més pràctica la visita històrico-monumental.

Avis pels viatgers:

La línia 35 o City Circle, és una línia que solen operar amb tramvies històrics, els W-Class, unes velles glòries dels anys 20 del segle passat.
Aquesta línia fa una volta perimetral pel CBR de la ciutat, passant per davant de monuments tant importants com el Parlament de l’Estat de Victoria, Els Jardins Fitzroy, els Docklands i un llarg etcètera de llocs d’interés general.
Es tracta d’un servei gratuït (al igual que tots els tramvies que operen dins el radi del CBR) i que, a més, ofereix explicacions dels llocs per on recorre.

Com deia al subtítol, la xarxa de Melbourne és la més extensa del planeta, comptant amb 250kms, 493 tramvies i més de 1700 parades. El seu volum de transport anual ronda els 200 milions de passatgers. Realment unes xifres estratosfèriques tractant-se d’una ciutat de 3’5 milions d’habitants en la seva àrea metropolitana, i només uns 70.000 en el centre històric.

Realment el fet que els tramvies siguin gratuïts en el centre de la City, ajuda molt als turistes -i els ciutadans, òbviament- a moure’s per la ciutat i els seus principals atractius turístics.

Centrant-nos en el nostre viatge, en resum, el què vam fer va ser un primera presa de contacte la tarda que vam arribar, tot vorejant el CBD amb el tramvia de la City Circle -línia 35- i l’endemà fer més o menys el mateix, a peu.

Això ens va ocupar la tarda del dia d’arribada, i en el què vam coincidir els 4, és que aquesta és la ciutat més “europea” d’Austràlia, i una de les més dinàmiques cultural, social i econòmicament.

Els Fitzroy Gardens, la Gaol i el Queen Victoria Market

El segon dia, disposàvem de només un matí, i com en la tarda anterior, la pluja ens va donar el “bon dia”.
Però això no va ser cap impediment per posar-nos en marxa i començar a visitar coses i llocs.
Per proximitat, vam iniciar el tour pels Jardins Fitzroy, on vam poder veure la Cooks’ Cottage, el que es considera l’edifici més antic de Melbourne. La gràcia està en que data del 1755 i és originaria de Yorkshire, Anglaterra, i és, ni més ni menys, que la casa dels pares del Capità James Cook. La casa fou desmontada maó a maó i numerats un per un, per ser transportats en barrils en un vaixell allà l’any 1934 a mans de Sir Russell Grimwade.

A més a més, els jardins ofereixen altres elements interessants, com el Conservatory, un hivernacle -d’estil missioner espanyol, segons ells- on contemplar flors impressionants que ofereixen fins a 5 tipus de floracions diferents per any.

Un cop visitats els Jardins Fitzroy – un xic per sobre-, vam agafar carrer amunt i vam passar per davant del Parliament of Victoria.

Aprofitant la gratuïtat del tramvia, vam anar directes a la Old Melbourne Gaol, la presó més antiga de la ciutat, record de les atrocitats escomeses pels antics colons.
La Gaol és visitable amb ruta de guia o sense, pronto pago. Nosaltres sols ho vam fer de manera superficial de cara a optimitzar el temps.

El següent lloc de visita, si que ens va ocupar gran part del temps restant, però ja era la idea, matant així varis ocells d’un tret.
El Queen Victoria Market, un mercat que, com ells diuen, és el mercat a l’aire lliure més gran de l’hemisferi sud. Obert 5 dies a la setmana, els diumenges ofereix un ambient carnavalesc com cap altre i, com a atractiu afegit, gaudeix de la varietat gastronòmica internacional més extraordinària que un pot imaginar. Similar a la Boqueria, però molt més gran -molt, molt…-
Nosaltres vam aprofitar per dinar allà, aprovisionar-nos i comprar samarretes, regals, etc…

Un cop vam haver dinat, vam voltar un xic més pel cente històric, tot gaudint dels seus “londinencs” carrers i d’una darrera visita llampec al Royal Arcade, un altre clàssic centre comercial d’estil victorià i que mereix la pena visitar, encara que, com nosaltres, sigui breument.

I en resum, això va ser la visita a Melbourne.

Realment aquesta ciutat mereix una visita amb molt més deteniment, ja que només vam fer un tast del que pot oferir.
Aquella mateixa tarda vam agafar el cotxe i vam iniciar la següent -i darrera- gran etapa, La Great Ocean Road, però això ho explicaré al següent post.

Continuarà…