Tots tenim records de quan érem petits que ens generen, en menor o major mesura, una sensació de satisfacció i benestar que no sabem ben bé com explicar… Uns records que desemboquen en una sensació de reconfort, de tranquil·litat, d’una pau interior que no sabem com explicar… Doncs a mi això em passa amb el Tramvia Blau. M’evoca uns records d’aquesta classe.

Tot plegat ve donat perquè a partir del darrer cap de setmana de Gener de 2018, aquest emblemàtic ferrocarril urbà haurà de cessar el seu servei per necessitat de millores en la infraestructura.
No és una situació nova però si incòmode. De fet la manca de transparència per part de TMB i l’Ajuntament de Barcelona a l’hora de comunicar la suspensió del servei, ha provocat el malestar i molts de dubtes entre veïns i aficionats d’aquest vell amic.
Un breu comunicat als treballadors, on només els deia que es tancava el servei, va fer saltar les alarmes a tot l’entorn.
Però com he dit, no és el primer cop que para durant algun temps -del 1984 al 1985 va estar aturat per obres millora i traçat durant 14 mesos- pel què no cal perdre l’esperança que l’aturada sigui el més breu possible i no definitiva com algunes veus cridaven. No obstant, sí que és cert que sembla que les mobilitzacions i la pressió ciutadana han obert una escletxa perquè no quedi tot plegat oblidat i s’accelerin al màxim l’inici i execució de les obres de millora… El temps dirà.

En definitiva, i evocant aquests records que deia al principi, el darrer cap de setmana de Gener, la Iolanda i jo vam anar a fer el nostre particular comiat d’aquest emblema de la ciutat Comtal, bé… comiat o… arreveure, si de cas…
La bonaventura va fer que a més, ho féssim acompanyats dels amics Santi, Clàudia i el petit Marcel, que també van voler dir “fins aviat” al tramvia, i rubricat tot plegat amb el Lauren, el maquinista actiu més veterà del Tramvia Blau i la Carme, la seva dona.

Us deixo, doncs, unes fotos de la jornada i una mica d’història del Tramvia, i serveixi , així, d’homenatge a aquest incansable amic: El Tramvia Blau.

Estació de la Plaça del Dr. Andreu

 

 

El Doctor Salvador Andreu va ser qui, el 1901, va impulsar la creació del tramvia, el qual havia de comunicar amb el recent estrenat Parc d’Atraccions del Tibidabo -del que n’era accionista- amb la, també recent, urbanització de l’avinguda homònima.

Avinguda Tibidabo

 

 

El 1905 es va perllongar la via 4 quilòmetres fins a Vallvidrera, connectant, d’aquesta manera, aquell nucli urbà de la muntanya amb la ciutat. Tot plegat no va durar més de 30 anys fins que va tornar a retrocedir fins l’actual Plaça del Dr. Andreu.

Plaça John F. Kennedy

 

 

El 1954 un nou ramal dels Ferrocarrils de Sarrià permeté que, ja de forma definitiva, el tramvia estigués connectat amb el centre de la ciutat -a pesar de les línies dels altres tramvies que la interconectaven tota ella-. L’arribada del ferrocarril millorava la comunicació exponencialment, tot plegat molt més directe i ràpid.

A les fotos podeu observar les cues que es van formar el dia del comiat, i un petit grup de dibuxants de l’Urban Sketchers Barcelona que van voler immortalitzar el moment.

Detalls…

 

 

Evidentment no podia tancar el post sense posar uns dels detalls emblemàtics del tramvia… El seu color blau -tants cops variat, però sempre blau-, el seu far rodó, la catenària volada, les seves finestres blanques, el fre de mà i… El Lauren Quer, amic, company d’aventures ferroviàries, gran enamorat del Tramvia Blau, i qui, des de 1996, ha cuidat i mimat com ningú…

Per tot això, direm: Arreveure!