Eungella Park i el Cane Train

A aquestes alçades, ja estàvem al zenit del viatge. De fet, ja començàvem a descomptar dies… I per davant, tornàvem a tindre dies de carretera i manta. Però entre tant, ens esperaven els ornitorincs, aquelles estranyes bèsties meitat ocell, meitat peix, però de l’ordre dels mamífers…

De camí a Eungella… molts vagons…

Doncs el viatge prosseguia després de visitar les Barron Falls i Kuranda. La mateixa tarda, de fet, ja vam agafar el cotxe i vam dirigir-nos cap a Townsville, ciutat a mig camí de Mackay, següent base d’operacions.

Mackay està a 1/3 de camí de Cairns i Brisbane, i ens servia de base ja que està relativament a prop de l’Eungella National Park, on és fàcil avistar els ornitorincs, i a una distància no molt gran (en termes australians) de Harvey Bay, següent punt d’importància en el grup de higthlights que ens vam proposar per aquest viatge.

El camí el férem constantment voltats de plantacions de canya de sucre i camps de ramaderia, els quals impressionen al viatger forester, gens acostumat a aquesta magnitud de terreny (excepte potser els estatunitencs i els russos…).

Aquella mateixa nit, de camí a Townsville, quan més ens apretava la gana (i l’Oriol ja estava tip de sentir-nos queixar mentre li tocava conduir), un “cop de volant” providencial ens va fer aturar en un take-away típic de carretera i molt peculiar…
(El cop de volant no va ser per cap cosa perillosa… simplement l’Oriol va veure on comprar menjar i va virar cap allà…)
Un lloc on la especialitat era el SeaFood, regentat per una vella desdentada i desmanegada, a qui no havia manera d’entendre i que parlava sola (o amb el seu difunt marit, no sé… s’escoltaven veus guturals estranyes per aquell lloc). Un encert, en qualsevol cas, corroborat pels natius i confirmat per les nostres papil·les gustatives.

TRN_5469

Però anècdotes a part, del què no puc deixar de parlar-vos és del Cane Train (tren de la canya de sucre), un ferrocarril que s’extén al llarg de l’estat de Queensland, ocupant una xarxa ferroviària d’ample 610mm, en la seva majoria, i 1067mm en altres línies, al llarg de 4000kms!!! Perquè us feu una idea, la xarxa d’AVE té uns 2800kms, en canvi el Cane train, tractant-se d’un ferrocarril només dedicat a transportar canya de sucre, i de via molt estreta, el supera de llarg…

Aquest tren, pot arribar a transportar, en un sol comboi, fins a 2000T de canya i arribar a medir 1km de llarg, constituït per unes petites vagonetes de 4 rodes sense fre de poc més de 5m i que poden dur de 10 a 20T. Els trens, solen estar formats per una locomotora (algunes re-utilitzades i adaptades de l’ample estàndard) i una espècie de “caboose” al final del tren que serveix a l’hora per frenar i abastir de més potència tractora.

Però si voleu més informació, feu clic a l’enllaç de mes amunt (“Cane Train” que està ressaltat).

Eungella Park, els Ornitorincs i els wallabies…

Austràlia és molt gran, i d’ornitorincs se’n poden trobar a diferents llocs, però en aquest cas, el Miquel Àngel portava els deures molt ben fets i ens va dir que aquest era el lloc ideal per veure’ls en estat natural, en el seu hàbitat.
Vam cantar línia, bingo i superbingo. No només en vam veure, sinó que vam descobrir un nou paratge espectacular, ple de naturalesa exuberant i, per primer cop, també vam veure els wallabies, que són petits cangurs de poc més de mig metre d’alt, que abunden per tot el continent. La gent sol fixar-se en els cangurs, i les seves 3 espècies principals, però aquests petits marsupials són… com dir-ho… una fotocòpia reduïda perfecte…

TRN_5728TRN_5719TRN_5707

Respecte l’Eungella Park, aquest està situat prop de Mackay, a uns 80kms cap a l’interior (essent Mackay un poble coster). Aquest parc és molt accessible amb rutes marcades, grans boscos d’eucaliptus, rius, i coníferes, i sobretot, coronat per una presa, l’Eungella Dam, lloc d’oci de pesca.
Arribar a l’Eungella Dam, es fa per carretera de sorra (practicable i de dos carrils) al llarg de 20km travessant bosc i camps de ramaderia alternativament.
A la presa, hi ha zona de càmping i pícnic i està degudament equipat per tal efecte. La zona pantanosa que ofereix és, senzillament, espectacular.

I sí, els ornitorincs… No és que m’hagi oblidat d’ells, simplement els deixo pel final, ja que vam anar-hi dos dies seguits a veure’ls…
El lloc ideal, és al principi del parc, a la zona on hi ha el Pont del Broken River, riu on es troben aquests amiguets… Allà, una petita ruta que voreja el riu al llarg d’1km explica quan veure’ls i com i, sobretot, què fer per tal que surtin (o sigui bàsicament mantenir silènci…).

Només aparcar trobem una petita àrea amb w.c. i taula de pícnic, així com una ruta dins el bosc, marcada, amb explicacions de la vegetació i fauna que podem trobar (molt similar a les de la Generalitat que trobem per les nostres contrades).  Les opcions són vàries, però la principal se centra en els ornitorincs.
La ruta d’ornitorincs està clarament definida:

TRN_5564

Aquests animals, tenen hàbits crepusculars i per tant el millor moment de veure’ls és a la sortida i posta de Sol, cosa que dificulta fer-ne bones fotos, ja que estan al mig del bosc i la llum es perd ràpidament.
No obstant, aquí venen les fotos…

TRN_5810TRN_5816

I unes altres de l’entorn…

Realment, l’àrea del Broken River, esdevé una meravella pel visitant, consumint el temps d’una forma irreal, que fa que quan prens consciència de l’hora, ja és fosc…

Aquell segon dia, vam tornar a Mackay a fer nit per prosseguir l’endemà al matí el viatge cap a Harvey Bay, a més de 700kms de distància.

Continurà…