Aquest divendres passat va cessar el servei de transport de mineral de sal, dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, entre Súria i Martorell, després de més de 25 anys de servei en la configuració de tren actual. (Si no voleu llegir la “parrafada”, podeu anar directes a les fotos al final del text, que al cap d’avall és l’objectiu del post)

Vuit anys de moments inoblidables

Vuit anys són els que he pogut gaudir d’aquest servei, especialment els primers que en essència només feia aquest, en detriment del de potassa. Ara, per necessitats ambientals, Inovyn (Solvay) factoria de Martorell, ha de fer reformes importants en el tractament de la sal com a matèria prima, i això porta a que aquest servei cessi de forma definitiva (almenys tal i com el coneixem).

Al final l’únic que pretenc, amb aquestes breus paraules, és deixar per escrit un petit homenatge personal a una feina que m’ha omplert professionalment i m’ha divertit en el terreny personal.

Tot i que el servei de mercaderies de FGC segueix en peu i cada dia amb un futur més expansiu, no treu que sàpiguen greu aquest tipus de notícies, i per això he decidit fer un petit recull fotogràfic del meu pas per aquesta feina concreta.

Una breu descripció històrica

Aquest servei que tanca portes, amb la configuració actual (i que al cap i a la fi és la que jo he conduit) inicià els seus camins el 1991, amb la incorporació a FGC de les locomotores de disseny americà de la sèrie 254, dièsel-elèctriques de 1600cv (1500 dedicats) junt amb els vagons d’acer de vores baixes sèrie 63.000. Si bé és cert que aquests vagons foren fabricats per CAF entre el 1986-1987 per transport de potassa des Súria al Port de Barcelona, amb la incorporació de les locomotores esmentades va passar a fer els servei de sal entre Súria i Martorell. Aquests vagons van ésser construïts en una sèrie de 86 vagons sencers, dels quals els darrers anys només en quedaven 69, ja que al 2015 (i en previsió del tancament del servei) se’n van desballestar 17. De les 69, només 59 quedaven en servei el 2016, ja que 8 estaven apartats a Manresa per tal de desballestar en un futur pròxim, i 2 estaven a Martorell a l’espera de ser apartades també.