Discorria el mes  de Maig de 2015, quan les associacions CAFC (club d’amics del ferrocarril de Cornellà) i CEMFES (centre d’estudis de modelisme ferroviari de Sabadell), van organitzar conjuntament el viatge en tren històric de la línia Llobregat-Anoia d’FGC (exCGFC), amb la incansable locomotora Alsthom 1003 i els vagons de fusta de la sèrie C “martorells”.

Diari de bord

Malauradament, els darrers 8 anys, FGC no ha fet els deures en el tema de trens històrics, ja sigui per l’excusa de la crisis, ja sigui perquè algú amb influència no li interessi que hi siguin. S’han perdut completament les locomotores Monistrol (209), Olot (22) i Patxanga (304), dues vaporoses i una elèctrica, per absoluta desídia i manca de manteniment. Queden lluny els trens especials dels dissabtes de primavera i tardor, així com els trens especials pels escolars…

L1020248
Un dels cotxes de la sèrie C recent sortits de la gran revisió

Els trens històrics des de sempre han oferit un punt de prestigi a aquella companyia qui els ha sabut mantenir i potenciar turísticament,  conferint així, a la susdita companyia, un estatus dins el món cultural, apreciat també per l’usuari diari quan veu passat aquells trens que agafaven els seus avis (igual que ells) per anar a feinejar.

 

Però com diu la dita, si Muhàmmad no va a la muntanya, la muntanya anirà a Muhàmmad. I fou així com les dues entitats ferroviàries, CAFC i CEMFES, abanderats pels seus respectius presidents Eric Valverde i Lluís Biosca, van unir forces per tal que FGC poses en marxa el tren.

cemfes-presi
A l’esquerra Èric Valverde (CAFC) i a la dreta Lluís Biosca (CEMFES) Foto: web CEMFES

No diré que FGC ho posés fàcil, doncs els preus que oferien des de la companyia, eren poc menys que desorbitats, però les ganes van poder i es va contractar el servei xàrter, des de Martorell fins a l’estació de la mina de Súria i tornada.

No cal dir que el viatge fou un èxit (tot i la calor) de convocatòria i de resultats. Tal com era d’esperar, el maquinista i els ajudants van portar el tren amb absoluta delicadesa, comoditat (olé tu, això que encara tinc àvia…) i sense sobresalts o entrebancs remarcables.

l1020243
Com deia Confuci: Treballa en allò que t’agrada, i no treballaràs mai més.

Un al·licient afegit, era que al arribar a l’estació de Súria, com que queda apartada del nucli urbà, es va contractar el servei de dos autobusos històrics que van suposar la cirereta del pastís.

La 1003 i els “Martorells”

A pesar de les reticències inicials, es va poder configurar un tren històric en tota regla, format per la locomotora històrica 1003, 3 cotxes de fusta de la sèrie C i els dos furgons (HG-219 i F-13) adaptats amb topall de brides per una banda i enganxall alliance per l’altra fent de nexe entre la locomotora (modernitzada amb l’alliance) i els antics topalls dels cotxes.

(passeu el punter del ratolí per veure la descripció i autoria de la foto, o feu-hi clic damunt)

Un xic d’història pel camí

Gràcies al mestre Lluís Rentero, tots els allà presents van ser obsequiats amb un petit text on s’explicava la història de la línia entre Manresa i Súria, 13km que eren el principal atractiu de la ruta, doncs es tracta d’un ramal industrial per on només els trens mercants efectuen servei i on la gent no pot accedir amb el tren.

Un atractiu que mereix la pena, ja que, a més, discorre per uns paratges pròxims als boscos i prats, que la línia general no té, lluny de grans nuclis urbans, passant per uns antics (però ben conservats) ponts, viaductes i túnels.

Centrant-nos de nou en la història, resumint molt per no fer-ho pesat, dir que la línia entre Manresa i Súria neix a principis del s.XX, causa de la necessitat de baixar al port les sals minerals obtingudes de la recent, en aquell moment, descoberta mina de potassa.
Als anys 20 del s.XX es va sol·licitar permís al govern espanyol per poder prestar servei de viatgers per aquella línia, i tot i que fou concedit, el servei va durar poc més d’una dècada, degut a la poca demanda i la forta competència per carretera.

Un futur per veure

Actualment, no es presta servei regular de trens històrics a les línies d’FGC de la rodalia de Barcelona, quedant només el Tren dels Llacs, a la província de Lleida, com a únic tren regular.

Tot i que FGC ha anunciat que pròximament prestarà un servei de luxe amb dinar a bord (només per rics i potentats creueristes estrangers), van passant els mesos i ni rastre del projecte, a pesar que tot està preparat segons els articles publicats en premsa.
Encara que , malauradament, està enfocat a un públic molt concret, potser els aficionats del país podran gaudir del pas del tren per algun dels bonics racons que recorrerà, i esperem que FGC prengui nota i amb el temps (si tot plegat arranca) floti trens a preus assequibles, sense dinar de luxe , per a tots els públics (especialment per la gent gran, famílies, i aficionats del país).

L1020236