L’Aventura del Desert

A partir d’aquest moment,  trobant-nos ja en el 5è dia de viatge, podem dir que començava l’aventura. Dos dies per arribar (de fet en va ser  un, però pel fus horari passa a ser un dia més), un dia per aclimatar-se (tot visitant Fremantle), un altre per vindre al desert, i el següent, ja sí, per començar a viure el lloc .

En l’anterior post ja vaig fer 5 cèntims del que és, i havia sigut, Alice Springs, on el 5è dia només hi vam ser una estona al matí per agafar l’auto-caravana, que ens serviria de mitjà de locomoció a partir dels següents 4 dies.
Degut a un error de càlcul per part de l’empresa la qual vàrem contractar l’auto-caravana, vam perdre 2 hores d’allò més preuades, però que ens van compensar econòmicament retornant-nos mig dia de lloguer. Per ser honestos, la gent d’Apollocamper van ser molt legals i amables.

Els següents 4 dies, estaven programats en base una ruta circular que ens portaria a 3 emplaçaments imprescindibles de l’outback australià: Uluru (B), Kata-Tjuta (C), Kings Canyon (D).


“Apunt pels viatgers: el que jo anomeno trn_4283“Aventura del Desert” recomano molt que es faci en auto-caravana, o similar. Això és bàsicament per dos motius, l’un,  
econòmic, l’altre de mobilitat. El tema econòmic, és al mateix temps també un tema pràctic, ja que els hotels a la zona escassegen i per tant és difícil trobar allotjament, i els preus es disparen. En quan al tema mobilitat, et permet moure’t lliurement i fer parada i fonda en qualsevol lloc (excepte dins del parc). També dir que, totes les àrees de descans estan equipades (almenys) amb un w.c., una aiguada i zona de pícnic.”

 Uluru

També conegut com Ayers Rock, potser sigui l’emplaçament més famós d’Austràlia (amb permís de Sydney i la seva Opera House…).

trn_4039-0002
A mesura que hom s’acosta a l’Uluru va percebent la màgia del lloc.

Situada en el complex que porta el mateix nom, es tracta d’un espai protegit i controlat pels aborigens Pitjantjatjara (tot i que no n’hi vam veure cap…) i fou “cedit” o “retornat” a aquests per part del govern l’octubre de 1985.
No cal dir que és un lloc sagrat, envoltat d’aquella aurèola màgica de saber-se  en un lloc únic i especial. Els Pitjantjatjara demanen que no escalis la roca, ja que per a ells és un lloc sagrat, i de la mateixa manera quan la volteges perimetralment, et trobes cartells on et demanen que tampoc fotografiïs aquell sector concret. Evidentment són peticions, res imperatiu, però que nosaltres quatre sí vam respectar.

trn_4166

Geològicament parlant, també estem davant d’un lloc especial, un monòlit de gairebé 3.000 metres d’alçada. No obstant, només uns 350 són visibles ja que els 2,5 km restants estan sota terra, els primers 800m coberts de sediments del desert, i la resta baixen ja cap a les profunditats de ¿l’infern?.

L’entrada al complex es paga, no molt cara, i et garanteix l’accés per 3 dies. A pocs quilòmetres de l’entrada hi ha el complex Ayers Rock amb tot tipus de serveis.

(si cliqueu veureu la descripció -i la foto…-)

Kata-Tjuta

Altrament anomenades Olgas (mira tu, igual que una amiga meva), es tracta d’un altre monòlit “germà” de l’anterior, que n’està a uns escassos 35km.

trn_4221-animation
Timelapse de la posata de Sol al Kata-Tjuta

Desgraciadament no gaudeix de la popularitat de l’Uluru, ja que no resulta tant espectacular vist des de la llunyania. Al no tractar-se d’una roca uniforme com l’altre, sinó diferents monticles (ves! fa pensar en Montserrat i tot! però en vermell i petit) no resulta igual d’atractiu ni imponent.

Integrat en el complex esmentat (Uluru-Kata-Tjuta n’és de fet el nom complet) seguíem gaudint del dret de pas de l’entrada de 3 dies. A l’igual que en l’Uluru, les excursions, miradors i zones habilitades estan clarament delimitades i amb les pertinents explicacions de caire cultural i pedagògic.

A diferència del seu germà, les visites a les Olgas són menors, i en la posta de Sol que vam voler viure, només ens vam concentrar un parell de dotzenes de persones.

Kings Canyon

Aquest meravellós lloc, està allunyat i fora del parc de Uluru-Kata-Tjuta. Tot i que en termes “aussies” està al cantó, en realitat estem parlant que més de 300km de desert els separen. Però enteneu-me, un cop allà, ja t’hi acostes a veure-ho…

l1050403
Vista de la carena des del fons de Kings Canyon

Kings Canyon està regulat per un altre parc (subscrit al Parc de Watarraka), però en aquest cas l’accés és lliure (o sigui gratuït). Delimitat pel propi canyó i les seves muralles verticals (ni tant altes ni tant espectaculars com les del Colorado), ofereix diferents llocs per visitar i zones habilitades amb pàrquings i w.c.

trn_4378
Entrada i pàrquing d’un dels Walk Ways a Kathleen Springs

Tres rutes a peu són les proposades, una de 2km a realitzar en poc més d’una hora, una de 6km que requereix unes 3 hores i finalment la de 22km a realitzar en 2 dies.
Nosaltres vam fer la de 2km ja que la de 22 ni ens ho vam plantejar i la de 6 no vam poder, ja que en condicions extremes de calor tanquen els accessos per evitar col·lapses personals, ja que es corre perill de deshidratació i fins i tot de mort.

Kings Canyon es complementa amb Kathleen Springs, que és també el final de ruta dels 22km esmentats.

trn_4374

Antigament hi havia hagut pastures de vedells, ja abandonades, memòria d’un passat recent i jove. A l’espera sempre de les preuades estacions plujoses que podien arribar cada 5, 20 o 50 anys…

En essència, aquesta va ser l’aventura del desert. El darrer dia vam fer carretera i manta cap a Alice Springs, on vam fer nit per l’endemà visitar el Telègraf (explicat al post anterior) i seguir cap al nord amb el cotxe de lloguer tot travessant el desert i el tròpic.

Avís als viatgers: ja que de carretera parlo, us trobareu que al llarg de les zones desertes hi ha cartells on resa “Floodway” doncs la l1050303carretera allà està exposada a temperatures extremes i amb el pas de camions, cotxes i anys, es va ondulant i pot resultar perillòs i incòmode i clar per allà se suposa que hi passa l’aigua de l’estació plujosa cada 5, 20 o 50 anys…

l1050237

 Continuarà…