Després de visitar Fremantle, i fer dues nits a Perth a mode de recuperació del viatge d’anada, immediatament ens vam veure, novament, embarcats a un avió per començar, ara sí, l’aventura en majúscules.  En poc més de 3h estaríem trepitjant el desert al bell mig del país, a la impressionant Alice Springs.

 De peus al desert

De fet haig d’admetre que tenia moltíssimes ganes de posar els peus al desert, i arribar a Alice Springs (o Alisprings com pronuncien allà) va ser per mi un moment clau. El comentari de l’Oriol, va descriure perfecte el moment: “ara sí que tinc la sensació d’haver canviat de continent”.

“Apunt pels viatgers: El viatge des de Perth va ser molt tranquil, sense turbulències ni sobresalts, sempre dintre de l’horari previst i amb una tripulació exquisita.  L’avió, un Boeing 717, és un dels més segurs del moment. Lamentablement la poca demanda d’aquest i la forta competència d’ Embraer i Bombardier en aquesta gama d’avions petits (de 100 pax) va fer que només se’n construïssin 156 en els 8 anys de producció (1998-2006), però a diferència dels rivals, a dia d’avui, cap d’aquests avions ha sofert un accident mortal (registrant-ne un total de 5 molt lleus).”

Gràcies als horaris escollits, vam posar els peus a l’aeroport just a la posta de sol, cosa que encara va produir una sensació més nostàlgica i bella a l’arribada.

Alice Springs i l’Stuart Telegraph

La ciutat la vam poder visitar en 2 temps, quan vam arribar, pràcticament ja es feia de nit, i quan vam marxar al cap de 4 dies vagant pel desert, de dia.

Alice Springs, és una petita ciutat de poc menys de 30.000 habitants, i és la 3a més gran de l’estat del Territori del  Nord. El seu origen modern es remunta a finals del s.XIX, i anà lligat al creixement d’aquest, que fou gràcies al descobriment d’or a escassos 100km de l’assentament original.

Però aquest primer assentament va ser creat a partir de l’expansió del famós telègraf, que havia de comunicar dues importants capitals, la del Territori del Nord, Darwin, amb la del Sud d’Austràlia, Adelaide.

Va ser, en part, gràcies al pioner John McDouall Stuart, qui va encapçalar l’expedició que construïa la línia de telègraf l’any 1862 (tot i que no va ser acabada fins 10 anys més tard).

En honor a ell, la ciutat es va dir Stuart fins el 1930, any en què passà a anomenar-se Alice Springs. Això va ser perquè l’estació de telègraf fou construïda al costat del que es crèia que era un deu permanent d’aigua, el qual van anomenar Alice Springs en honor de la dona de l’administrador de correus d’Austràlia del Sud d’aquell moment, Sir Charles Todd. Però va resultar que en realitat es tractava d’una part del riu sec Todd (el qual porta el propi nom de l’esmentat administrador de correus, tot i que fa referència, novament, a la seva esposa Lady Alice Todd). Tot plegat, en honor d’aquestes tres personalitats, anomenant-se així, Alice Springs, Riu Todd i Oficina de Telègrafs Stuart.

Visitar els entorns de l’Stuart Telegraph Post, és imprescindible ja que gràcies a la seva fauna (cangurs, varans i aus), la seva vegetació, i el riu Todd, ajuden a entendre i conèixer els orígens de la ciutat del desert.

De fet, va ser aquí on vam veure per primer cop els cangurs, campant per l’estepa i prenent l’ombra tranquil·lament sota dels arbustos.

Cronològicament, vam estar a Alice Springs el 4t dia (dia que vam arribar) i el 8è, dia en què vam marxar.

Continuarà…