Des del principi

Finalment ja ha passat. Un més d’intenses vivències, emocions, aventures i, com no, despeses…

Aquest any tocava fer un viatge gran, el qual portàvem preparant des de feia gairebé 18 mesos, i que teníem ja previst des que començàrem el de Japó del 2014. Moltes trobades amb els companys de ruta, molts dinars per preparar detalls, comparar preus, cercar hotels i, evidentment, decidir per on agafar-ho, ja que 30 dies per visitar tot un continent, són molt pocs dies!

Va ser inevitable comprar les guies de rigor, Lonely Planet per una banda, i la “Guia visual” del País-Aguilar per l’altra. Aquesta darrera, molt més útil per escollir els llocs a visitar que no pas la popular Lonely Planet, si bé que per entrar en detalls tals com hotels, mapes, preus i webs de consulta, aquesta no té rival i en aquest sentit ens va ser molt útil. Un altre ajuda imprescindible, va ser la web oficial de turisme d’Austràlia (australia.com).

En quan a escollir aerolínia no vam tenir gaires dubtes ja que només dues companyies ofereixen un servei amb només una escala des de Barcelona, i que el viatge sigui suficientment “curt” com per no estar 2 o 3 dies per arribar. El tema estava entre Qatar i Emirates. Però com que no som gens “frikis” vam optar per la segona, la qual ens permetia volar amb un flamant i gegantí Airbus 380, un superjumbo de dos pisos amb capacitat per més de 500 persones. El rei dels cels com l’anomenen alguns.

Però essent honestos, hi havia més motius de fons, com per exemple que aquesta companyia (Emirates) té una aliança amb la principal aerolínia del país de les Antípodes, Qantas. A més, la comoditat de l’A380 supera amb escreix la dels seus directes competidors, tals com els Boeing 747 (els famosos Jumbos), els Boeing 777 o els A340 d’Airbus. I des de Barcelona, amb Qatar ens hagués tocat anar amb Airbús 330 (encara menor que els anteriors) i amb B777. La decisió fou fàcil. (podeu comparar les dues aeronaus a les fotos següents, i si poseu la fletxa del ratolí damunt us sortirà quin avió és cadascun).

19h de vitge i una entrada al país molt fàcil!!!

La durada final, va ser de 19h, 7h fins a Dubai des de Barcelona El Prat, 2:30h d’escala a la metròpoli des Emirats Àrabs, i 9:30h fins la capital de l’estat de West Australia, Perth.

Si bé vam sortir el dia 1 d’Octubre a les 15:30h de Barcelona, hem de tindre en compte que a Austràlia, i més concretament a Perth, ja eren gairebé a dia 2 (de fet eren les 23:30h), cosa que va provocar inevitablement que arribéssim l’endemà, el dia 2, sobre les 17:30h de la tarda.  En quan a retards i cancel·lacions, no vam patir cap contratemps. De fet vam sortir de BCN 10′ tard per acabar arribant a Dubai 10′ abans. Si bé de Dubai a Perth vam sortir amb 25′ de retard (per un llarg i tediós embarcament) vam acabar arribant amb 5′ de retard.

L’entrada a Austràlia va ser molt ràpida i fàcil. Val a dir que nosaltres portàvem els deures fets de casa, i havíem fet el visat per internet, o sigui el e-visitor (com en diuen ells) des de la web del govern australià. És un tràmit ràpid i gratuït que hom pot fer des de casa còmodament, sense cues ni trucades a l’ambaixada, i sense costos que les agencies i webs fraudulentes cobren. Aquest fer facilita els tràmits d’entrada al país un cop estàs ja en ruta.

Un cop allà, fan 2 cues bàsiques, les dels locals que reingressen junt amb els ciutadans “commonwealth” (més EEUU i Japó) i els que venim de la resta del món amb visats. Un cop passat aquest punt, et divideixin entre els qui han de declarar menjar o diners i la resta. Els qui no declaren son revisats per un gos ensinistrat per si entres menjar fraudulent o drogues (cosa que dura menys d’un minut), i ja pots passar cap al país. Tot plegat sense massa preguntes ni molèsties, en un procés que pot durar entre 10′ i 20′ segons la cua de gent, com a qualsevol país (de fet el reingrés a Espanya va ser molt més lent a causa de les cues).

Finalment, però, aquest dia no el vam acabar aprofitant massa, perquè allà, sobre les 6:00-7:00 PM (tal com compten les hores allà) ja és tard i no hi ha activitat ni comercial, ni lúdica.

L’endemà, ara sí, el dia 3 vam fer la visita a la ciutat capital, i a la bohèmia Fremantle, una vil·la pesquera situada al sud de Perth dintre de la seva àrea metropolitana.

Però això és carn d’un altre post.