De vegades, no cal anar massa lluny per gaudir de petites joies, de moments en què entrem en comunió entre el desenvolupament i la natura, tot sense, com aquell qui diu, moure’s de casa…

Entre Lleida i la Pobla de Segur

“Lo Tren de tots” és una d’aquestes petites joies que tenim a poc més d’1h de Barcelona i Tarragona, i a poc menys de 2h de Girona. Es tracta de la línia que uneix la capital de la terra ferma, amb la de la Noguera, la del Pallars Jussà, i finalitza al segon poble, en importància, d’aquesta darrera.
Una petita joia, envoltada de la màgia i l’espectacularitat d’una molt més gran, El Pre-Pirineu.
Si hom vol passar un dia viatjant per aquest entorn privilegiat, sense estrès, en pau, i gaudint del paisatge, no hi ha res millor que fer una excursió d’un dia aprofitant aquest reducte ferroviari.

Els origens

Si ens remuntem al passat mitjà, cal saber que aquesta línia, havia de formar part d’un conjunt molt més ambiciós, que havia d’unir Baeza (Jaén) amb Sent Gironç (Midi- Pyrénées), en un recorregut de més de 850km.
Aquesta empresa no es va arribar a concloure mai, de manera continua, deixant diferents línies ferroviàries inconnexes, essent la última la que ens ocupa, i no havent arribat a ser acabada mai tampoc.

Els entorns

Al llarg de gairebé 90km, la línia passa per 41 túnels (essent el 4t -començant per Lleida- el més llarg amb 3,5km) i 31 ponts, vorejant els 4 pantans que hi ha entre les estacions capçaleres, el de Sant Llorenç, el de Camarassa, el de Terradets i finalment el de Sant Antoni, essent els tres darrers de la conca del Noguera Pallaresa i el primer de la del Segre.
No en va, la vessant turística del tren de Lleida-La Pobla, és anomenat “El Tren dels Llacs”.
Tan si escollim el format turístic com el convencional, gaudirem de les meravelles que conformen aquest lloc únic.

El Congost de Terradets

Com a lloc excepcional que és, mereix una atenció especial, ja que es tracta d’un pas realment angost i sinuós, que delimita la Serra del Montsec en dues parts, la de Rúbies, amb la d’Ares. Si seguim a l’esquerra (direcció nord) anem a parar a Àger, si seguim a la dreta a Vilanova de Meià.

Excepcional vista, és la que ens ofereix la ferroviària, tanmateix, és recomanable fer-la a peu i imbuir-se per les sensacions que desprèn el congost.

El Pantà de Camarassa

Possiblement ofereix la visió més espectacular en quan a zona de llacs es refereix. En el seu “naixement” a l’anomenada Zona de la Palanca, podem observar la llera coberta de pollancres, en èpoques negades, en altres al descobert, fruit de la regulació de la presa principal de les 4, la de Sant Antoni.
En les seves anades i vingudes, cal travessar ponts que passen per damunt dels seus petits ramals, creant petites platges excavades en les roques.
El color verd, de vegades barrejat amb el marró o blau fosc dels afluents, són el darrer espectacle que no ens podem perdre.

La Presa de Sant Antoni

Havent deixat Tremp, de seguida arribem a Talarn, penjat al mig de la cinglera,  custodiant sense perdre-la de vista, la presa del pantà de Sant Antoni. Penso que una de les coses més espectaculars és veure la magnificència de la paret vertical de 86m, i sobretot en èpoques de pluja, el desaiguat de seguretat, creant una catarata espectacular obra d’una enginyeria digna de ésser admirada.
Un cop passem la presa, el paisatge canvia radicalment, passant a entrar en una gran plana, lluny dels cingles, passos túnels i ponts de la resta del camí des de Balaguer. És com començar i acabar de la mateixa manera (ja que la plana de Lleida és similar en aquest sentit), però passant per un dificultós camí, amb el regal final d’una terra meravellosa, voltada de muntanyes en la llunyania “immediata”, coronades amb neu i voltades de prats i valls.

TRN_2587

Les estacions i baixadors

Òbviament, a part de la visita dels pobles, no podem deixar d’esmentar el baixadors i estacions, remarcant les de Lleida Pirineus (sobretot l’edifici antic), la de Balaguer (centre d’operacions), la de Tremp i la de la Pobla de Segur.
Els baixadors, encara desprenen aquella essència ferroviària de mitjans del segle passat, molts d’ells reconvertits o simplement abandonats a la seva sort.

 Els trens

Clar, no podíem oblidar, i per tancar el post, el més important per realitzar aquesta empresa, que són els trens.
Actualment la línia és gestionada per FGC amb servei regular operat per Renfe, aportant els trens i maquinistes, situació que en breus mesos canviarà en favor de la primera i dels seus propis combois i empleats.
El servei turístic, en canvi, segueix essent gestionat per la companyia catalana, però operat conjuntament amb ARMF (Associació per a la Reconstrucció de Material Ferroviari).

Els vells trens de la Renfe (sèries 592 i 596) deixaran pas als nous Stadler GTW 2/6 numerats amb la sèrie 331 FGC, oferint una modernització i millora vers els “Tamagochis” i “Supermans” de l’operador estatal.
La part històrica, es realitza amb les incansables “ye-ye” (sèrie 10.000 de renfe) i quan estigui novament a punt de marxa, la grandiosa “Garrafeta” (282F de vapor).

En definitiva, en certs aspectes , i tancant definitivament el post, un viatge que no deixa indiferent a ningú, i en certs moments ens pot fer pensar en la línia del Douro de Portugal (sobretot al seu pas entre Porto i Régua), o en alguns altres aspectes en línies com la Hisatsu-sen al Japó.