3a Etapa: Connemara

El 3r dia va ser, potser, el més variat, ja que vam veure mar, llacs, muntanyes i camps. Des de les meravelles dels pobles costers i el seu peix fresc, fins els “fields” plens de vaques i xais pasturant.

Galway

Havent fet nit a Galway, Gaillimh en irlandès, la 4a ciutat més gran de la República, vam fer de bon matí una breu visita a la part on desemboca el riu Corrib, qui dóna nom a la ciutat, i punt de referència històrica d’aquesta.

Aquella zona està dotada d’un dic, un important port civil, i diferents monuments històrics. Resulta imprescindible gaudir de la vista que ofereix la desembocadura del riu cap al Moll de Ballyknow. També és important per ser un lloc de gran activitat gastronòmica i cultural, coronat pel Shopping Street, punt certament bohemi i alternatiu dins la vella Irlanda.

Roundstone

Degut a la pluja continua i al mal temps, la visita va ser bastant deslluïda, pel què vam continuar fent camí cap a la darrera parada i fonda del viatge, Castlebar.

La ruta que vam seguir va ser, principalment, per la costa, amb un punt definit al qual anar, l’Abadia de Kylemore. No obstant havíem llegit que pel camí hi havia un petit poble coster, anomenat Roundstone, Cloch na Rón en irlandès, on es recomanava fer una visita, però on, sobretot, és obligat parar a menjar a algun dels seus pubs o restaurants de peix i marisc fresc.

Evidentment no vam faltar a la cita i vam anar a un dels pubs (el que vam veure més ple i animat) i on no vam pas sortir decebuts. Per pocs euros vam poder gaudir de peix fresc i carn de cranc de costa.

Com que en realitat Roundstone no venia exactament de camí, sinó que calia vorejar per una zona pantanosa, per seguir novament cap a Kylemore, podíem desfer el camí, o bé fer un bucle passant per una altra vila que és recomanable de visitar, Clifden, An Clochán.

L1040868

Des de Clifden, vam tornar a girar cap a l’est, per recuperar la ruta cap a Kylemore, tancant el cercle fet des de Roundstone. Val a dir que aquesta petita tournée per la zona val molt la pena, doncs al tractar-se d’una zona pantanosa, li confereix aquest toc místic que sembla caracteritzar, definitivament, Irlanda.

Kylemore Abbey

Un cop enfilats cap al P.N. de Connemara, ja estem dins la zona on està situada l’Abadia. Al tractar-se d’una zona protegida, l’entorn resultaPOR_2428 espectacular, net, conservat, i respectat, on trobem molt poques edificacions (i si hi són, són molt antigues) i gairebé cap poble. Les carreteres i camins són ja molt petits i poc transitats.

Si com nosaltres, un s’acosta per aquesta zona un dia de pluja i boira, l’entorn us pot oferir estampes com aquesta, d’una incontestable vellesa i màgia. Cert és que un es queda amb les ganes de veure com és el terreny i les muntanyes que envolten l’entorn, sense boira i amb una llum de dia més potent, però sempre s’hi pot tornar en una altra època de l’any. I, parlant de muntanyes, aquestes que envolten el parc natural de Connemara són les Twelve Bens, o Twelve Pins, Na Beanna Beola, coronen aquesta zona de Connemara, amb una alçada màxima de 729m. Si bé no son massa altes, el fet d’estar voltades de llacs i mar, i sortir del no res, els confereix una monumentalitat especial.

Seguir per la carretera que et porta al centre del P.N. i a l’Abadia (pròxima al centre susdit), és doncs, de per si, un espectacle que hom no es pot perdre.

POR_2442

Arribar al Kylemore Abbey,  Mainistir na Coille Móire, no resulta complicat, ja que està degudament indicat, i la carretera és molt bona (vegeu la foto anterior). El que si que es pot observar a mida que t’acostes a ella, és que aqui, a pesar d’estar en un parc natural, la quantitat de turistes (majoritàriament locals), augmenta considerablement, i tot i que venint del sud no trobes gaire vehicles, si accedeixes des del nord, per la carretera N59, si que el nombre de vehicles augmenta (vegeu el mapa). 

Nota pels viatgers, la Abadia de Kylemore i els seus entorns, són visitables, al “raonable” preu de 13€, els quals et donen dret a accedir a les instal·lacions (Abadia, església gòtica, jardins victorians, museu, etc.). Com a apunt, dir que té dos restaurants i un gran pàrquing.

La Kylemore Abbey, és una congregació Benedictina, instal·lada al Castell de Kylemore, antiga propietat d’un Dr. Londinenc, que el va fer construir el 1867 per residir-hi. Fou durant la I Guerra Mundial, quan un grup de monges Benedictines van comprar la finca per assentar-s’hi i crear-hi una escola catòlica de noies.

POR_2445

Un cop visitat el lloc, vam seguir fins al P.N. de Connemara, on vam fer una petita excursió de 3km pels envoltants, i vam seguir ja, cap a Castlebar.

4a Etapa, fent via capa Dublín

El 4t i últim dia, ens oferia poques possibilitats, doncs estàvem a 300km de Dublín, i l’avió sortia a les 17:20h, cosa que ens obligava a aprofitar el matí de forma ràpida i sense complicacions.

La última nit, vam voler fer-la en hotel en comptes de B&B, i vam buscar-ne un de pel·lícula, dins dels boscos del comptat de Mayo, amb un edifici d’aspecte decimonònic, que oferia un gran esmorzar típic i altres serveis com piscina, spa, gimnàs, passejades pel bosc, etc. Tot i que, val a dir, amb una sola nit, i arribant gairebé a les 20h, no et dóna massa possibilitats d’aprofitar-ho…

L1040894

El cementiri de Tulsk

Enfilats, doncs, cap a la capital, vam decidir que pararíem als llocs que en cridessin l’atenció, i un d’aquests fou Tulsk. En meitat de la carretera nacional N5, que comunica Castelbar amb Dublín, vam passar per aquesta petita vila, la qual ens va meravellar (ja a peu de carretera) el seu bonic cementiri. Tulsk, Tuilsce, és important ja que aquí hi havia hagut importants assentament celtes, i també gaudeix de antigues restes arqueològiques medievals, esdevenint un lloc de pelegrinatge pels amants de la història local.

Temple Bar

Seguidament vam anar ja de dret a Dublín, doncs de seguida començava l’autovia. Vam decidir anar de dret al centre de la capital, a fer una breu visita al famós Temple Bar, i els entorns del centre històric.

Dublín ens va quedar al tinter, i queda pendent per un cap de setmana llarg, dedicat únicament a explorar els racons d’aquesta important ciutat, plena de llegendes i cultura.

Si bé respecte al què vam poder veure haig de dir que, era una zona altament poblada de visitants, especialment estrangers, però amb una activitat espectacular, contrastant de manera sobresortint amb la resta de llocs de l’illa, molt més tranquils, rurals i despoblats.

Evidentment, no vam poder deixar de visitar el famós Bar que li va “robar” el nom al barri (i la popularitat també…), on ni tan sols vam tindre temps d’entrar a prendre res…

Com que el viatge no va donar més de sí, tornarem. Segur que tornarem.

Us deixo el mapa de ruta:

 

L1040926