Avui hem fet una caminada que feia temps volia fer. No hi ha res com tenir entorns immillorables i espectaculars al costat de casa i no anar-hi perquè ho deixes al tinter per anar a altres llocs primer.

No obstant, com ja he dit, avui hi hem anat. Es tracta del Pantà de Santa Fe del Montseny, o Llac de Santa Fe. No és pas que no hi haguéssim anat mai, ni molt menys, però la volta sencera no, que no l’havíem fet pas…

El Pantà de Santa Fe no és un de sol, sinó que en realitat són dues petites preses que estan l’una a continuació de l’altra, havent esdevingut la primera una zona pantanosa, enllotada, i que, per dimensions, sembla més una resclosa plena d’arbres que no pas una presa, i essent la segona (i molt més gran) un petit embassament. D’aquesta manera, han quedat “batejats” com l’Estanyol i el Pantà respectivament. Ambdós van ser creats per abastir d’electricitat l’Hotel que està just a al capçalera dels pantans, construït a principis del s.XX.

POR_2499

La ruta és d’una dificultat moderada, tot i que es pot fer en família, i sempre vas voltejant el llac i veient les meravelles que ofereix, ja que la seva construcció està absolutament integrada en l’entorn, fins el punt que hom oblida que es tracta d’un pantà fins que no passa per damunt la presa.

Constantment vas trobant petits rierols que van omplint lentament el pantà, qual s’omple principalment gràcies a la Riera de Santa Fe. Un cop vas enfilant, vas gaudint de diferents gorges i salts d’aigua que fan que el passeig sigui un autèntic plaer.

La volta es pot fer en poc més d’una hora, gaudint sempre del paisatge, que, com és típic en la zona, canvia de colors, llums i forma, segons el clima, que també és absolutament variable en aquell punt, on tant aviat fa un sol espatarrant, com se’t menja la boira sense gairebé avisar.

En quan a la ruta es pot començar en dos punts diferenciats. L’un, el típic i “turístic”, ple de barcelonautes ignorants, i l’altre, menys concorregut i que segurament només coneixem els oriünds de la zona. La primera la inicies i finalitzes (ja que en qualsevol cas es tracta d’una ruta circular) a la zona de l’Hotel, on hi ha l’Escola de Natura i dos restaurants més, l’altra, en un trencant situat a la carretera (BV-5114), on et porta directament a la presa, tot passant per un camí (només veïnal, on cal deixar el cotxe a peu de carretera) que ofereix un agradable passeig fins el pantà.

Finalment, deixo la foto d’un amic que hem fet a peu de carretera, al qual hem hagut d’explicar que havia errat la direcció que havia pres en busca d’aigua fresca…

POR_2524

I aquí us deixo el mapa de ruta.