2a Etapa: La màgia dels Cliffs of Moher

El segon dia estava planejat al voltant de la ruta que ens havia de dur des de Limerick fins a Galway, passant, inexcusablement, pels famosos penya-segats de Moher.

Aquell dia ens vam llevar aviat, per tal d’aprofitar el temps al màxim. Vam dormir en un hotel que oferia el servei Bed & Breakfast i que estava situat molt cèntric, fet que ens va permetre passejar pels entorns sense necessitat de moure el cotxe fins el moment de marxar.

Limerick

Limerick, o Liumneach en irlandès, és la 3a ciutat més gran de la República i la 4a més gran de l’illa, amb 50.000 habitants al centre i gairebé 100.000 a l’àrea metropolitana. Ciutat que data de l’època de l’invasió vikinga, sobre el 812 dC., ofereix diferents atractius als visitants, tals com el Castell del Rei John, la Catedral de Santa Maria, el pas del Riu Sahnnon, i un gran ventall d’hotels, pubs i gastronomia. També ofereixen excursions d’un dia, amb base la ciutat, cap als principals atractius de la zona oest de l’illa (Cliffs de Moher, península del Dingle, PN de Connemara, etc.).

“Apunts pels viatgers, sapigueu que els irlandesos són gent de profundes tradicions, així com amb unes, molt arrelades, creences Catòliques (a pesar del descens  dels darrers anys), on prop del 50% de la població assisteix regularment a missa, i el 90% es professen creients. De fet no en va celebren tant efusivament Sant Patrici, qui va introduir aquesta religió a l’illa. I dit tot això, que sapigueu que Divendres Sant està absolutament prohibit el consum de begudes alcohòliques, i ni pubs ni supermercats en serveixen.” 

Mooghaun

Tal i com teniem previst, un cop feta una breu visita a Limerick, vam seguir el camí en direcció nord cap als Cliffs de Moher, lloc on era teniem pensat d’anar a la tarda i, per tant, ens quedava tot el matí i el migdia per seguir descobrint coses fins l’hora de dinar.

La sorpresa va ser majúscula. Vam seguir per la carretera M15 direcció Ennis, Inis en irlandès, lloc on finalment dinaríem. Vam decidir seguir un cartell que vam veure on posava la proximitat del castell de Drumoland, famós per la zona, però on mai vam arribar, doncs un element diferent ens va cridar l’atenció i ens va fer desviar cap a allà. Es tractava del Mooghaun woods, i el Mooghaun Fort.

El Mooghaun, Dún an Mhúcháin, és un antic assentament neolític, preservat (i rescatat) dins d’una fageda, en mig dels basts camps de gespa, i voltejat de força llacunes (moltes d’elles temporals), que esdevé un lloc màgic. Envoltat de “verdor”, la molsa es menja, literalment, tot allò que se li posa pel davant. Aquest assentament, està situat 80m. per damunt del nivell del mar, i data del 1260-930 aC. i està estratègicament situat prop de terra bona per l’agricultura. Allò que diuen que Irlanda està voltada de màgia, doncs crec que és per llocs així. Segurament és un lloc prescindible per molts, però a nosaltres ens va semblar molt bonic.

 

Ennis

Un cop ens vam “encantar” a Mooghaun, vam deixar per un altre ocasió la visita del castell de Drumoland, i vam enfilar cap a Ennis per tal de omplir l’estómac.

Ennis és una vila (gairebé costera) de 50.000POR_2300 habitants, capital del comptat de Clare. De tradició “britànica” gaudeix d’una arquitectura típica i (tal com vam comprovar) d’una gastronomia més que recomanable. Amb un centre històric petit, de visita ràpida i amable que, val la pena de fer, sobretot si, com nosaltres, hi estàs de pas.

Direm que nosaltres vam degustar un fabulós “fish’n chips” en un pub del centre de la vila. Una altre experiència ineludible .

“Pels viatgers cal remarcar que els irlandesos, en general, són gent molt amable, pacients i que comprenen que viuen en un país molt visitat (generalment per turisme de qualitat) i que no tothom domina l’anglès com ells.”

Els màgics Cliffs of Moher

Un cop dinats vam començar la part estrella del dia, la visita als Cliffs de Moher. La manera més recomanable d’anar-hi és resseguint la Wild Atlantic way. Des d’Ennis no és possible, en part, ja que està a l’interior, però tan aviat com s’arriba a la costa, el millor és seguir-la. I així ho vam fer. Les indicacions són clares i constants i la ruta espectacular.

“Apunt pels viatgers. La Wild Atlantic Way,  Slí an A

POR_2416
Cartell indicador de la WAW

tlantaigh Fhiáin, és una ruta que voreja la cost atlàntica de sud a nord (o de nord a sud),  en un viatge de més de 2500 kms, que passa per diferents punts d’interès destacats al llarg de 8 comptats. Aquesta ruta consta de diferents desviacions, totes elles degudament indicades, que et porten fins aquests punts d’interés, essent els Cliffs of Moher un d’ells.

La visita als Cliffs of Moher es pot fer de dues maneres, pagant i sense pagar. Diferents webs, i alguns companys, em van insistir en el fet de no deixar el cotxe en el pàrquing que queda a “l’entrada” dels Cliffs, sinó fer-ho a un que hi ha un 2 kms abans.

POR_2353
Entrada al museu i serveis

Això m’ho deien perquè allà et cobren pel fet d’aparcar i ho fan per persona que ocupa el cotxe, i no pel dret de deixar-lo allà. I si això és així és perquè en realitat, t’estan cobrant entrada per accedir a un paratge natural. A priori sembla injust, o d’una cara dura sense precedents, però podríem dir que és comparable al fet de pujar a Vall de Núria. En el fons pots no pagar, accedint al lloc caminant des de lluny, i un cop allà gaudir dels serveis gratuïtament, o bé pagues la comoditat d’aparcar a la “porta” i “ajudar” a mantenir els serveis oferts (en el cas dels Cliffs, un museu, un centre d’interpretació de la vida marina, lavabos, aparcament i wifi, així com audio-guia al mòbil i el manteniment de la zona).

Dit això, haig d’admetre que arribar als Cliffs, i visitar-los, és absolutament embriagador, un instant de la vida que cal experimentar i, per mi (i la Iolanda penso que també doncs va ser ella qui va insistir en vindre aquí, repetint l’experiència), un dels moments més intensos que he viscut al llarg dels meus viatges.

Desprès d’això ja vam enfilar cap a Galway on faríem la segona “parada i fonda” del viatge. Ara sí, seguint la ruta de la Wild Atlantic Way, la qual ens va deixar estampes tan impressionants, que segur ens faran repetir la ruta.

Us adjunto el mapa de ruta del dia: