1a Etapa: De Dublín a Limerick

Enguany vam decidir fer una escapada llampec a pesar de tindre els pressupostos viatgers molt ajustats a causa de les imminents vacances a Austràlia. Però novament les ganes de sortir van poder més que la racionalització econòmica, no obstant, si es vol, es poden fer quadrar els números, i així, finalment, vam fer una cerca d’ofertes d’avions a Skyscanner que s’ajustés als dies que teniem disponibles, i el candidat que tancava el cercle, gairebé a la perfecció, era Irlanda. 

Com en tots els viatges que fem, aquest comença un cop més a l’estació de Sant Celoni on ja és habitual que agafem el tren de la R2 Nord direcció l’aeroport de Barcelona.

Per viatjar cap a Irlanda l’opció preferida va ser Ryanair que, juntament amb Aer Lingus, són les principals aerolínies low cost de l’aeroport de Dublín i les que ofereixen millors connexions i serveis.
La sortida estava prevista a les 10:20, però va acabar essent amb retard, fet que es va repetir a la tornada, i amb escreix. L’arribada prevista era sobre les 12:10 hora local, però no va ser fins les 12:30, momentL1040711-2 en què ens vam dirigir a recollir el cotxe de lloguer, tal i com ja havia previst per cobrir-nos les espatlles (a pesar que les companyies de lloguer ja fan el seguiment del vol si així els ho indiques) .
Moltes són les companyies i ofertes, però l’experiència ens diu que val més pagar més i anar amb totes les cobertures, i a poder ser, amb empreses solvents i contrastades, ja que ofereixen sempre cotxes més nous i menys castigats. A l’aeroport de Dublín, estan ubicats just a la porta de sortida de la zona duty free.
Un cop teniem el cotxe, només quedava iniciar camí cap a la principal ciutat de l’oest de l’illa, Limerick.
Ep! Recordar que es condueix per l’esquerra, tot un mal de cap, i conseqüentment, les rotondes les farem en sentit horari!!!

“Per cert, una ajuda als viatgers, la “Ronda de Dalt” que hi ha a Dublín, és a dir, la via de circumval·lació principal, consta d’un peatge, conegut com el peatge de la M50. Atenció a la particularitat d’aquest peatge ja que és de pagament retardat o telemàtic, és a dir, que et fan una captura fotogràfica al pas per una de les portalades metàl·liques, i tens fins les 8 p.m. del següent dia per pagar. Això es pot fer aquí https://www.eflow.ie/ i és veritablement senzill.”

Dunamase

O coneguda també com Rock of Dunamase, són les restes d’un antiga fortalesa del s.XII. En irlandès Dún Másc, aquesta antiga fortalesa fou construïda pels Hiberno-Normands, damunt d’un tossal d’uns 45m (d’aquí ve el vocable Rock, fent referència a aquesta protuberància en el terreny), esdevenint així, la fortalesa més important de la regió de Laois (centre-oest d’Irlanda) a mans d’aquests senyors feudals.

Des de dalt, es poden contemplar unes meravelloses vistes, amb monts, grups aïllats de “cottages”, bestiar domèstic variat i, just al peu de la roca, on hi ha l’aparcament, hi ha una petita capella rodejada de làpides i mur de POR_2220pedra, element molt típic irlandès (tan a nivell rural com a les grans ciutats.

La visita a Dunamase pot ser un bon primer contacte amb la Irlanda rural si marxem de la capital cap al sud o a l’oest. Notablement prop de Dublín, i de camí cap a altres grans nuclis com són Cork o Limerick. A priori pot semblar una minúcia, ja que amb una estada de 1/2 hora ho veus i vius suficientment, però gaudeix d’un encant lligat, potser, a la poca fama i poc glamour d’altres castells del país, però que defineix perfectament com són les coses allà, les autèntiques, petits llocs perfectament indicats, conservats, nets i degudament documentats. Cultura en estat pur, al mig del no res.

Un altre apunt pels viatgers. A Irlanda es parla majoritàriament anglès, però com a casa nostra, ha estat territori ocupat durant molts segles, i la seva llengua nadiua és l’irlandès, una de les llengües gaèliques del nord de l’arxipèlag que conformen la Gran Bretanya i Irlanda. Si bé al Món hi ha 80 milions de persones que reclamen ascendència irlandesa, a l’illa (entre la República d’Irlanda i Irlanda del Nord) hi viuen uns 6,5 milions de persones (4,6 a Irlanda i 1,9 a Irlanda del Nord). 

El Llac Derg

Un cop ens vam satisfer de la visita a Dunamase, vam seguir per la carretera N7 (que uneix Dublín amb Limerick) fins a Nenagh, on vam parar a comprar el sopar, i on teniem decidit seguir per carreteres locals tot vorejant el Lough Derg (del Riu Shannon). És el segon llac més gran de la República, i arriba a una profunditat de 36 metres, cosa que li confereix un aspecte absolutament negre (també degut a la gran quantitat de turba del sòl d l’illa).

Mereix la pena anar parant als miradors, poblets, o espais de lleure i passeig que es van trobant, ja que la poca densitat de població, et permet gaudir molt tranquil·lament de la natura.

Nosaltres vam resseguir-lo uns quants kms fins on acaba convertint-se en el Riu Corrib, a Killaloe, lloc on vam aprofitar per passejar per la llera del llac en una zona d’esbarjo i embarcament .

Arribada a Limerick

Realment el dia va acabar al arribar a Limerick, on vam anar de dret a l’hotel i ja teniem previst de seguir la visita l’endemà.

Aquí deixo el mapa de la ruta: