3 dies a Tòquio

Arribats a aquest moment, la aventura nipona ja tocava la seva fi de manera irremeiable i indiscutible. Així, els tres darrers dies els vàrem passar a la capital del país.

Van ser tres dies “urbanites” 100%.

El primer d’aquests tres dies, ens vam dividir, el Miquel Àngel. i l’Oriol van anar de ruta turisticoferroviaria, i la Iolanda i jo ens vam quedar a fer una visita més profunda de la societat toquiota.

Ens vam passejar primerament pel barri friki per excel·lència, Akihabara, on tot és tecnologia punta a bon preu, manga, hobbies, gent, més gent, i molta activitat!
 

El primer que es veu només sortir del tren

 

 

 

Els Japonesos aprofiten

l’espai fins al límit

 

Cosplayers per tot arreu

 

 

Vam passar el matí allà i per dinar vam optar per un restaurant xinès (que per proximitat enteníem que seria més real). 

 

A la tarda vam visitar el barri comercial més concorregut de la ciutat, Shibuya, on hi ha el pas de vianants més transitat del planeta, anomenat Scramble Kousaten, tot just davant d’un altre emplaçament popular de la ciutat, com és la sortida del tren anomenada Hachiko, lloc on hi ha un monument dedicat a aquest famós gos, que ha esdevingut punt de trobada dels joves toquiotes.

 
Estatua de Hachiko

 

 

 

El segon dia al mati, vam repetir el mateix del dia anterior, de manera més concentrada, però els quatre junts.
El plat fort del dia va vindre a la tarda, moment que vam reservar per anar a un dels famosos “Neko Coffee” tal com diu ell nom, cafeteria de gats. Molt de moda últimament, que per uns amants dels gats com nosaltres, no podíem deixar passar.

Entrada al cafè

 

 

 

El dia no va donar més de si, i l’endemà a les 12h agafàvem l’avió cap a casa…

Detalls importants…

-Les botigues, estan dintre dels pisos, és a dir, un bloc de pisos que a simple vista poden semblar vivendes, no ho son, son botigues repartides per les plantes i pisos…

-La gent no va fumant pels carrers, està prohibit, fins al punt que la policia obliga a qui fuma pel carrer a apagar les cigarretes (ho vam veure, és real). Hi ha llocs habilitats…

-La gent guarda rigorós ordre a les cues del tren… Però quan entren tot són empentes. Ningú respecte els llocs habilitats a la gent gran, minusvàlids o dones embarassades. Curiós, oi?

-I altres curiositats socials que més val veure “in situ” a la pròpia ciutat.

El viatge no va donar més de si per nosaltres…

 

Però la següent aventura és Austràlia, que si tot va bé, tenim programat d’anar-hi l’Octubre del 2016. Si tot va bé, que mai se sap!!!

Arreveure!