Koyasan

Un cop estàvem aposentats i instal·lats com és degut, després de dormir tota la nit per recuperar-nos del “jetlag”, el segon dia d’estar al Japó, o sigui el 3r dia de viatge, les coses es veien d’una altra manera.
Aquell dia vam optar per anar a la muntanya sagrada de Koyasan, lloc de culte Budista, impressionant i on s’hi respira pau, tranquil·litat i un respecte absolut per la natura, la vida i el descans dels morts.
La millor manera d’accedir a aquest indret únic, és amb transport públic, primer en tren (des d’Osaka -estació de Namba– hi ha un de turístic que hi va directe), després en funicular, i al final en autobús. Això sí, sempre recorrent uns paratges espectaculars. 
Tren històric conjuntament amb el tren regular de la linia que va a Koya
Tren històric de la línia a Koya, acoblat a un tren regular.
 El primer que ens va cridar l’atenció va ser aquesta curiosa composició de trens, on anaven acoblats el tren turístico-històric amb el tren de línia. 
Gràcies a un advocat jubilat que també pujava a la muntanya sagrada (i el qual sabia parlar anglès, cosa poc comú), vam saber que feien aquesta doble composició, cosa per la qual també ens vam estalviar 500 yens i 15′ minuts de cua, doncs ja pensàvem que havíem de treure un bitllet annexa per agafar aquest tren (el regular està inclòs en el Kansai Thru Pass, un abonament de 2 dies que serveix per moure’t amb la línia de trens de la Nankai Electric Railway, que serveix la zona del Kansai -Osaka, Kobe i Kyoto-). 
Superat el primer tram de recorregut, et plantes a l’estació terminal de Gokurakubashi, la qual està just al peu del funicular (que allà anomenen Cable Car).
Només de sortir del tren, el primer que ens vam trobar, va ser aquest pont típic, que ja ens feia presagiar que el que aniríem veient seria d’ambient japonès rural.

Funicular (Cable  Car) de Gokurakubashi a Koya Station
Un cop vam ser al cim de la muntanya, el primer que vam fer va ser la ruta de 2 km (a peu) del Okunoin Gobyo, on hi ha tombes, mausoleus i molts monuments de pedra, on les famílies van a retre homenatge als seus difunts. Aquest és un lloc de recolliment espiritual molt espectacular. Personalment és un del millors moments que vaig viure en aquest viatge.

A continuació unes quantes fotografies de la zona i els monuments.

Una de les entrades del Okunoin Gobyo.


A aquesta darrera fotografia, es pot observar el detall que la gent acostuma a tindre vers els seus i la resta del Món, deixant missatges d’esperança o de bonaventura pels seus o per qui sigui. 
El camí prosseguia, i un cop visitat això, vam optar per anar a dinar. Al ser una zona molt visitada, l’oferta gastronòmica és més que amplia, però no variada, doncs tots els restaurants són de caire local (i me’n alegro, l’últim que hom vol trobar a un lloc així és una pizzeria o un doner kebab). 
Dinats i reposats, vam seguir amb els temples, alguns originals, d’altres reconstruïts, però sempre absolutament ben conservats.
Més fotos.
Kongobuji Temple

Danjo Garan

Com que el lloc és gran, després de visitar el  Kongobuji Temple i el Danjo Garan, vam decidir veure la darrera meravella que Koyasan ens podia oferir, el Daimon, una gran porta d’entrada situada a la part est del complex, de 21,5 metres d’alçada construïda el 1705. Imponent i impressionant.
Daimon
Després d’això com que ja era tard, i la veritat és que el complex és gran i estàvem cansats, vam enfilar de nou cap a l’estació de bus per anar a buscar el tren. l’únic que ens va quedar pendent va ser el Reihokan Museum, lloc on des de 1921 guarden petits “tresors” de la seva història.
Això sí, no podíem marxar sense passar abans per un FamilyMart (que junt  els 7eleven són els supermercats de referència) per comprar berenar!
Gairebé acabat el dia tant prolífic, vam arribar a Osaka (el trajecte dura un total de 2 horetes) amb ganes de sopar i anar a dormir.
Seguirà…